Un dels trets més definidors de l'Escala
és que és un poble projectat al mar de manera que la seva font principal
d'ingressos sempre ha estat relacionada amb aquest. Actualment però,
segons les dades de l’IdesCAT, el sector més ampli és el dels serveis.
Aquí mostrem una gràfica de l'evolució del nombre de treballadors en els quatre grans sectors.
 |
| Font: Dades idesCAT |
Com es pot observar a la gràfica, l'agricultura i la indústria han disminuit pel que fa al nombre de treballadors des de l'any 1991 fins el 2001. L'any 1991 hi havia 128 i 370 treballadors respectivament i l'any 2001 n'hi havia 84 i 277.
Per altra banda en la cosntrucció i en els serveix el nombre de treballadors va augmentar, passant de 365 a 415 treballadors en el sector de la construcció i de 1.068 a 1.612 en el sector dels serveis. En comparació al total, el sector més ocupat és el dels serveis. Aquest fet es deu a que l'Escala és una població molt turística.
Com es pot observar, doncs, la principal font d'ingressos de la vila és sens dubte el sector dels serveis, englobant-hi l'hosteleria i la gran oferta gastronomica que s'ofereix en els diversos indrets del poble. També en aquest sector esmentariem la quantitat de llocs de treball dedicats al turisme i a les activitats de lleure per a aquest.
Pel que fa l'hosteleria trobem una gran varietat d'emplaçaments on allotjar-s'hi. En total la població compta amb 17 establiments hotalers on hi ha cabuda per a 789 visitants. Segons les dades númeriques que ofereix l'Idescat respecte el 2011, la majoria d'aquests hotels es situa entre una i dues estrelles de qualitat mentre que només en resten dos que obtenen la qualificació de tres estrelles. El certificat de Q de Qualitat turística, que ha obtingut el territori recentment, està portant la tendència de l'allotjament cap a una millora qualitativa del mateix. Ara bé, la crisi econòmica en què ens trobem frena aquest procés i així o reflecteixen les dades. Arrel d'aquesta crisi cada vegada s'està observant més un augment dels visitants que decideixen allotjar-se en un càmping. La població escalenca consta de quatre amplis campings que tenen més de 6300 places per oferir. Les dades ens suggereixen que un gran nombre de la població treballa en aquest sector durant les temporades altes pel que fa el turisme; fet que també queda rectificat en l'estadísitca econòmica de la població.
 |
| Zona actual d'Empúries on podem trobar-hi un gran ventall serveis |
A tot això hem de sumar-hi la gran quanitat de gent que disposa d'una segona residència a l'Escala. Doncs, arrel del boom turístic es va dinamitzar la construcció de vivendes per a satisfer les neccessitats de demanda esteses en aquell moment. Aquest fet és important de destacar perquè l'Escala també viu de l'arrendament de cases de lloguer per temporada així com de les necessitats de manteniment que suposa un pis, un apartement o un pis.
La quantitat ingent de població que s'aglomera a l'Escala durant les èpoques de vacances ha propiciat que neixi tota una indústria al voltant d'aquest fet. En primer lloc, trobem els petits botiguers situats al centre del poble que veuen com la crisi afebleix els seus negocis. A més, trobem una indústria força extensa pel que fa els serveis que requeix el poble com ara indústries centrades en l'alumini i els vidres, en els recurssos navals, en la fabricació d'útils per a una conformitat a les cases, entre d'altres. Aquestes indústries mantenen la seva activitat al llarg de tot l'any no com la majoria de petits botiguers situata al punt cèntric del poble, o a la zona de riells, que solen tancar durant la temporada baixa.
En aquest punt és important autrar-nos-hi ja que arrel del turisme esmentat s'han construit diversos supermercats a l'Escala fins el punt d'esdevenir un dels serveis que ofereix més llocs de treball. La població, doncs, consta amb un total d'onze grans superfícies on s'hi ubiquen diversos supermercats. A més, al centre del poble també trobem alguns petits botiguers que s'hi dediquen. A tot això, se l'hi ha de sumar la construcció d'un nou supermercat que s'està duent a terme al llarg d'aquest any i preveu obrir les seves portes a principis del següent. La gran quantitat de supermercats de què disposa el poble ens ofereix una altre òptica per comprendre de què viu la població escalenca i és que el turisme és el que mobilitza l'activitat econòmica del territori. Moltes de les persones que treballen als supermercats són escalenques i, tot i que en temporada alta les plantilles s'extenen, durant l'hivern es mantenen amb un mínim de perosnal.
 |
| Anxoves de l'Escala |
La pesca, ofici molt important en la història de l'Escala ha quedat quasi bé en desús. Quedant actualment al voltant de 10 embarcacions dedicades a la pesca. La pèrdua en aquest sector es deu a l’aparició de grans ports pesquers a la zona, com en seria un exemple el port de Roses.
Tot i no ser una gran font d'ingressos a l'Escala es practiquen diferents
arts de pesca, aquests són el tresmall, la teranyina i el palangre. El tresmall està format per tres xarxes sobreposades, per tal que el
peix quedi enredat. Aquest tipus de pesca es cala a la tarda i es recull l’endemà
de bon matí. Amb el tresmall es pesca un tipus o altre de peix segons la
temporada; durant tot l’any es pesquen pagells i orades, a l’estiu, llagostes i
rogers i a l’hivern llenguado i lluç, però també es poden pescar sèpies fins a
finals de l’hivern.
La teranyina es du a terme amb una gran xarxa amb flotadors a la part
de dalt i ploms a la part de sota. Per aquest art es necessiten dues
embarcacions. La primera porta la xarxa i s’encarrega de tancar-la per la part
de sota i la segona es un petit bot amb llums que es posa al centre de la xarxa
per tal d’atraure el peix.
Es pot distingir entre
dos tipus de palangre, de fons o de
superfície, això depèn de la profunditat. Aquest art consisteix en una corda de
la qual pengen petites cordes amb un ham al final de cadascuna.
FONTS BIBLIOGRÀFIQUES I WEBGRAFIA:
- Institut d’Estadística de Catalunya: http://www.idescat.cat/
- Ajuntament de l'Escala: http://www.lescala-empuries.com/web08/index.php?apartat=ajuntament
- Maram, Centre d'interpretació del peix: http://www.maram.cat/exposicio.php
- Llop, M. i Serra, C. (2003) Les mil i una... amb anxoves (1a ed.). Ajuntament de l'Escala. Ed. Brau Edicions S.L., Figueres.
Les quatre parts s'han d'escriure com un text geogràfic, no com una descripció per a visitants.
ResponEliminaO sigui heu de buscar més dades, més detalls, nombre de gent ocupada, noms d'empreses, tipus de pesca i molt més. Ànims!